Assistència a les assemblees amb dret a vot (només els majors d’edat)
Tramesa periòdica d’informació de les nostres activitats
Descomptes en les activitats que oferim i en els productes de la nostra botiga
Rebràs el carnet RECERCAT, amb tots els seus avantatges
Socis benefactors
Tindran aquesta consideració els socis, individuals o col·lectius, que aportin una quota mínima de 100 € anuals. Inclou una visita guiada al Castell a l’any pel seu grup proper (família i amics), amb un màxim de vuit persones, i amb reserva prèvia.
Socis Protectors
Ho seran els organismes, estaments, institucions, empreses o societats que, amb llurs aportacions, contribueixin de forma periòdica al finançament de la tasca cultural i científica de l’associació, amb un import mínim anual de 300 €.
No tindran dret a vot, però estaran reconeguts com a tals, si ho volen, a la nostra web.
Quota reduïda
Els menors de 30 o majors de 80 anys poden acollir-se a la quota reduïda si els cal. Per fer-ho, haureu de fer una sol·licitud per escrit al correu ci@castellgelida.org, i adjuntar una fotocòpia del DNI.
Per a qualsevol consulta podeu contactar amb el Centre d’Interpretació:
El proper divendres 29 de maig l’església de Sant Pere del Castell de Gelida acollirà la inauguració de les seves pintures murals després de les tasques de restauració i conservació realitzades recentment. Aquest acte comptarà amb la presència de Maria Mestre, director…
Ens fa il·lusió compartir amb tots vosaltres que un any més, el Castell de Gelida ha obtingut la certificació Biosphere, un distintiu que acredita el seu compromís amb la sostenibilitat i la gestió responsable del patrimoni. Aquest reconeixement posa en valor les accions imp…
El passat cap de setmana 24 i 25 de gener, l’Associació d’Amics del Castell de Gelida va celebrar la tradicional Diada de Sant Pau amb diversos actes: Com en les darreres edicions, la festa central de Sant Pau es va complementar amb altres activitats. Aquest any,…
Des de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida s’han impulsat intervencions de conservació i restauració de les pintures murals de l’Església de Sant Pere del Castell de Gelida. Aquestes corresponen al cassetonat del sostre de la capella de Sant Roc i a les pintures mural…
Recentment, ha vist a la llum una investigació sobre la procedència dels blocs de pedra calcària de color ocre de les muralles del castell de Gelida. El treball, defensat per Àngel Mestre a la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i dirigit pels professors d’orígens pene…
Un dels castells més grans de la Catalunya medieval
Vista aèria del Castell de Gelida
De possible origen àrab, és documentat per primera vegada l’any 945.
Fou un dels castells estratègics del comtat de Barcelona, tant per afavorir la seva expansió cap a l’al-Àndalus, com per mantenir segurs els límits territorials.
Durant la baixa edat mitjana fou el centre de la baronia de Gelida, i va mantenir una part de la seva funcionalitat fins el s. XVIII.
Des de 1968 l’Ajuntament de Gelida i l’Associació d’Amics del Castell de Gelida tenen cura del seu manteniment i dinamització.
Des del 2003, el Centre d’Interpretació treballa i vetlla per conservar, investigar, interpretar i difondre el patrimoni històric i natural del municipi de Gelida.
L’origen del castell de Gelida, així com el de la majoria de les fortaleses de la línia defensiva de la qual forma part, cal cercar-lo en el moment de la repoblació de la banda dreta del Llobregat, que s’inicia amb Guifré I, a partir del 878.
S’esmenta el castrum de Gelida en el document de venda del castell de Masquefa per part del comte Mir a Ennec Bonfill l’any 963; altre cop se cita com a límit del castell de Cervelló en la venda que fan Ramon Borrell i Ermengol I al mateix Ennec Bonfill, el 992 (UDINA, 1951. Pp 442). Poc després, l’any 998, trobem Ennec Bonfill, ara en possessió del Castell de Gelida, fent-ne donació al monestir de St. Cugat i permutant-lo quasi immediatament pel castell de Masquefa i altres possessions, quedant així Gelida en mans d’Ennec Bonfill. Lleó Bergadà (BERGADÀ, 1932) fa referència en el seu article a una venda del castell per l’abat de St. Cugat al comte de Barcelona el 992, i d’aquest passà a Bonfill. No hem sabut trobar cap document que ens confirmi aquesta notícia, l’origen de la qual tampoc no és esmentat per Bergadà.
L’origen del castell de Gelida, així com el de la majoria de les fortaleses de la línia defensiva de la qual forma part, cal cercar-lo en el moment de la repoblació de la banda dreta del Llobregat, que s’inicia amb Guifré I, a partir del 878.
No sabem res de la sort ni del paper del Castell en el moment de la gran ràtzia d’Al-Mansur l’any 985, ni en les posteriors, de 1000-1001 i 1003, però, coneguts com són els efectes sobre zones properes com Barcelona i Manresa, cal deduir que el castell, amb tota probabilitat, se’n va ressentir.
El 1053 se suscita una disputa entre Umbert, senyor de Gelida, i el monestir de Santa Cecília per raó del comportament del primer sobre els habitants de l’alou de Sorba, situat a Gelida i propietat del monestir citat. Umbert no solament estava exigint als habitants de l’alou la “forcia i tolta“, sinó que, a més, els obligava a treballar amb els seus bous, a donar una lliura de cera a l’església de Sant Llorenç i a treballar en l’obra del castell tota la setmana. Després del penediment, Umbert acordà amb el monestir, entre altres coses, que els habitants de l’alou restarien obligats a treballar un dia a la setmana l’obra del castell. És clar que a mitjans del segle XI s’està obrant al castell, amb una prestació personal en treball dels habitants de l’alou de Sorba, juntament, encara que la documentació no ho citi, amb la resta dels habitants del terme. Establir una correspondència entre aquesta referència dels documents i algunes estructures del castell resulta ara per ara difícil.
La darrera dada que tenim, corresponent al segle XI, i més concretament de les darreries, fa referència al compromís de lliurar el Castell de Gelida per part de Guerau Alemany, senyor en aquest moment, a l’arquebisbe de Tarragona (BERGADÀ, 1932). Això té el seu origen en l’encàrrec de Berenguer Ramon II al dit Guerau i a dos barons més per tal que conduïssin les operacions de reconstrucció de la ciutat, empresa que no va reeixir en aquell moment.
L’any 1108 al castell de Gelida va ser aturada la incursió almoràvit que va tenir lloc aquest any i que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola.
En entrar al segle XII, segons es detalla en un document de 1108, fou al castell de Gelida on va ser aturada la incursió almoràvit que va tenir lloc aquest any i que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola. Poques dades podem citar que facin referència al castell en aquest segle i que no siguin molt puntuals: el 1125 trobem Pere Ramon de “Gilida” com a castlà; vint-i-cinc anys més tard Guerau Alemany fa entrega del castell a la seva esposa Saurina, com a esponsalici (UDINA, 1947. Pp. 349). El 1193 Guerau deixa el castell al seu fill Guillem, segons consta en el seu testament (UDINA, 1947. Pp. 368); entre els personatges que el signen hi ha “Bernardi de lelida“, castlà en aquest moment, del qual coneixem el testament, de 1197, en el qual llega la castlania al seu fill Bernat.
Les fonts documentals que coneixem del segle XIII fan referència al castell per raó dels testaments de Guillem I de Cervelló, el 1226, i el de Guerau VI de Cervelló, el 1229 (MIRET, 1910. Pp. 267), mort a la conquesta de Mallorca. Les possessions de Guerau passarien a la seva filla Felipa, i d’aquesta al seu oncle Guillem II; el fill d’aquest, Guerau VII, ven la baronia de Cervelló, inclòs el castell de Gelida, a Jaume II l’any 1297 (CATALÀ, 1971. Vol. III, pp. 650). Dins del mateix segle, abans de la venda esmentada, Guillem de Cervelló “(…) dóna a la Universitat dels parroquians de Gelida el privilegi d’usar, lloçar, esmolar y conservar les eynes de pagés pel conreu dels camps, establint-se un lloc o casa ahont les fabriquessen y adobessin ab el nom de Ferreria, quin nom encara conserva una de les masies de la població.” (TORELLÓ, 1910. Pp. 23) El 1267 deslliura d’alguns mals usos els habitants de Gelida (TORELLÓ, 1910. Pp. 23).
Des d’Ennec Bonfill fins a Guerau VII el castell de Gelida va ser a mans dels Cervelló. Hem vist com aquest últim el va vendre a Jaume II el 1297, el qual va deslliurar el 1309, juntament amb altres possessions i 180.000 sous, a la comtessa Sibil·la I de Pallars a canvi de tots els castells que aquesta posseïa al Berguedà (excepte el de Roset) i la vila de Berga (PUIG, 1982).
A partir de 1345 hi ha cert desconcert respecte de la possessió del castell: mentre alguns autors el posen a mans dels Montcada (TORELLÓ, 1910. Pp. 21), d’altres el posen a mans del jutge d’Arborea, el qual n’era senyor, sens dubte, el 1358 (CRTES…, 1896. Vol. I, pp. 722). Poc després va ser venut per Eimeric VI, vescomte de Narbona i casat amb Beatriu d’Arborea, a Berenguer Bertran, vers 1367. El dit Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, banquer que va fer nombrosos préstecs a Pere III durant la guerra amb Castella, pledejà amb la Universitat de Gelida, ja que pretenia fer treballar els seus homes en les obres de reparació del castell. El document de la sentència d’aquest plet de 1368 és veritablement interessant. Tant del seu contingut, com de l’observació de les restes del castell, es dedueix que en el moment de comprar-lo Berenguer Bertran, l’obra del castell, almenys a la zona de la plaça del Pedró, era en estat ruïnós. Tot i que Lluís Monreal i Martí de Riquer (MONREAL, 1958. Vol II, pp. 255-263) no veuen cap obra important corresponent a aquest moment, nosaltres creiem que va ser en aquesta data que es van reconstruir el mur del costat oest del Pedró i els coronaments de bona part dels murs d’aquesta zona. En la sentència que citem s’esmenten, entre d’altres estris que ha de proporcionar el senyor per realitzar les obres, les “tapieres“, mot que podríem actualitzar com a encofrat. A tota la zona del Pedró es pot observar una notable reconstrucció feta precisament amb aquesta tècnica constructiva. Les obres que els Bertran realitzarien al castell difícilment es limitarien a aquestes; bona part de l’obra gòtica ha de correspondre a aquest moment o a un d’immediat.
El 1375 Berenguer Bertran fa testament ordenant ser enterrat a l’església de Sant Pere del Castell si mor en ell o en lloc proper. Així devia succeir ja que a l’església es conserva la seva sepultura (LLOBET et al, 2018).
Com a conseqüència de la disputa del comte d’Urgell, després del compromís de Casp, el 1412, va ser robada del castell una bombarda amb la intenció de transportar-la a Balaguer. Aquest transport fou deturat a Igualada i la bombarda va retornar al castell (SEGARRA, 1910. Pp. 153-164).
L’any 1465 va fer estada al castell el rei Pere, conestable de Portugal; poc després Francesc Bertran, que havia pres partit contra Joan II, va ser fet presoner a la batalla de Calaf i va veure confiscada la fortalesa de Gelida fins que va ser demostrada la seva lleialtat al rei (CATALÀ, 1971. Vol. III, pp. 651).
Tret de les referències als posseïdors del senyoriu de Gelida, les notícies sobre el castell es fan cada cop més escasses. La firma d’una àpoca per Jordà Prades, mestre d’obres de Gelida, ens dóna notícia de la construcció d’una finestra a la sala del castell el 1564. Durant la Guerra dels Segadors s’anomena el castell per les 24 lliures i 8 sous que ha pagat el comú als guardes, exactament l’any 1651 (TORELLÓ, 1910. Pp.37). Trenta anys després, el 1681, en un inventari que ordena Elionor de Marimon. trobem: “Item la casa dita dels Srs. situada en dit terme de Gelida en el barri de St. Miquel que vuy esta casi del tot derruida” (CATALÀ, 1971. Vol. III, pp. 653). La casa, o les restes, encara existeixen actualment i es coneixen encara com a Casa del Senyor. L’origen de la casa cal buscar-lo en l’abandonament de la vida al castell, ja excessivament incòmode.
El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria de castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l’enrunament de la torre de l’homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l’església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal.lació del cementiri, el 1856.
El marquès de Cerdanyola i Teresa de Dalmau sostingueren plets amb el rector el 1828 i foren els darrers senyors jurisdiccionals de Gelida.
Posteriorment, en data imprecisa, passà a la família Altimires, la qual el vengué a l’Ajuntament de Gelida el 1968, esdevenint propietat de la població.
Bibliografia
BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca.
CATALÀ ROCA, Pere (Ed.) (1971): Els castells Catalans, Vol. III.
LLOBET, Elisenda; MAURI, Alfred; CONTI, Lorenzo; FIOCCA, Miriam; VINCENTI, Marina (2018): El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.
MIRET I SANS, Joaquim (1910): Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya.
MONREAL, Lluís; DE RIQUER, Martí (1958): Els castells medievals de Catalunya.
PUIG, Ignasi (1982): “La baronia de Cervelló a la Baixa Edat Mitjana”, a Butlletí d’informació. Museu de Molins de Rei, núm. 3. Molins de Rei: Museu de Molins de Rei.
SEGARRA, Josep (1907): Història d’Igualada.
TORELLÓ BORRÀS, Pelegrí; PERACAULA MASSEGUÉ, Francesc (1906): Gelida, notes per a sa historia tretes dels arxius de l’Iglesia parroquial y del Ajuntament.
UDINA, Federico (1947): El “Llibre Blanch” de Santa Creus.
UDINA, Federico (1951): El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X.
El castell és al vessant nord de la serra de l’Ordal, a una altitud que oscil·la entre els 255 i el 295 metres. La seva estructura s’estén sobre un esperó rocós que presenta una inclinació en direcció sud-est / nord-oest, i és accessible solament pels extrems superior i inferior. Aquest esperó és delimitat pel torrent de Cantillepa pel costat de migdia, i pel de Sant Miquel al nord, tot i que en aquest cas amb una plana intermitja que presenta senyals d’ocupació possiblement des d’època medieval. Just al límit de la plana amb el penya-segat que la separa del torrent de Sant Miquel es conserven les restes molt malmeses d’una construcció que sembla correspondre a una torre avançada.
El terme del castell de Gelida formava una franja perpendicular a la serra de l’Ordal i la depressió Prelitoral, tallada d’est a oest pel riu Anoia, que correspon als termes municipals actuals de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons. Dins d’aquest territori es documenten per a l’època altmedieval les esglésies de Sant Llorenç (actual parròquia de Sant Llorenç d’Hortons), el 945; Sant Pere del castell de Gelida, el 998; l’església de Sant Joan Samora, el 1080; i la capella i el lloc que apareixen esmentats en la documentació com a vila i església de Sant Miquel, el 1061.
Visita lliure. No inclou visita guiada, ni l’accés a l’església de Sant Pere o al Centre d’Interpretació. Tarifa general: 1 €* Tarifa gratuïta: residents a Gelida, socis de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, carnet RECERCAT, Carnet Jove i menors de 9 anys. (*tarifes sotmeses a taxa municipal)
Un Castell i una Església
Visita guiada a l’església de Sant Pere, on es projecta un audiovisual, i visita lliure a l’exposició permanent del Centre d’Interpretació. Duració: 30 minuts Tarifa general: 3 € Tarifes reduïdes: – Estudiants, Carnet Jove, jubilats, grups mínim 10 persones i carnet RECERCAT: 2 € – Socis de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida: 1 € Tarifa gratuïta: menors de 9 anys.
Un Castell de la Marca
Recorregut guiat pel recinte inferior del castell que inclou un audiovisual, la visita a l’església de Sant Pere i a l’exposició permanent del Centre d’Interpretació. Duració: 1 hora Tarifa general: 4 € Tarifes reduïdes: – Estudiants, Carnet Jove, jubilats, grups (mínim 10 persones) i carnet RECERCAT: 2,50 € – Socis de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida: 1’50 € Tarifa gratuïta: menors de 9 anys.
Podeu complementar aquesta visita amb un tast de Brut Nature (Oxigen) Can Pasqual, denominació d’origen Penedès:
Preus: La degustació d’un cava Brut Nature (Oxigen) Can Pasqual: 3 € per persona.
Indicacions: La degustació s’ha de reservar amb un mínim de 3 dies d’anticipació. Mínim 6 persones.
Duració: El tast incrementen la duració de la visita entre 20 i 30 minuts, aproximadament.
Prohibit menors de 18 anys.
El Castell pedra a pedra
Recorregut guiat per tot el recinte del castell que inclou un audiovisual, la visita a l’església de Sant Pere i a l’exposició permanent del Centre d’Interpretació. Duració: 1 h 30 minuts Tarifa general: 5 € Tarifes reduïdes: – Estudiants, Carnet Jove, jubilats, grups (mínim 10 persones) i carnet RECERCAT: 4 € – Socis de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida: 3 € Tarifa gratuïta: menors de 9 anys.
Podeu complementar aquesta visita amb un tast de Brut Nature (Oxigen) Can Pasqual, denominació d’origen Penedès:
Preus: La degustació d’un cava Brut Nature (Oxigen) Can Pasqual: 3 € per persona.
Indicacions: La degustació s’ha de reservar amb un mínim de 3 dies d’anticipació. Mínim 6 persones.
Duració: El tast incrementen la duració de la visita entre 20 i 30 minuts, aproximadament.
Prohibit menors de 18 anys.
A causa de la realització d’algunes activitats, l’horari de les visites guiades i d’obertura del recinte del Castell es podrà veure afectat.
El Centre d’Interpretació del Castell de Gelida és un espai d’atenció als visitants, inaugurat el 2003, que ha estat construït aprofitant part de les estructures del castell del segle XIV. Dotat de dues plantes, disposa d’un espai d’informació, serveis i botiga i d’una exposició permanent sobre la història i la significació del castell.
El Centre d’Interpretació és un projecte impulsat per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Gelida, i que va ser edificat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment, i té com a objectius conservar, investigar, interpretar i difondre el patrimoni històric i natural del municipi de Gelida.
Podeu conèixer en detall el projecte, l’equipament, les activitats, propostes… a través dels següents vídeos, produïts coincidint amb el desè aniversari de la seva creació, el 2013.
Fem servir galetes ("cookies") a la nostra pàgina per donar-vos la millor experiència i recordar les vostres preferències. Si premeu "Acceptar-les totes", doneu el vostre consentiment per fer servir totes les galetes. També podeu prémer "Paràmetres" si voleu més control sobre quines galetes admeteu i quines no.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítica".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 months
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy
11 months
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
