Situació
El castell és al vessant nord de la serra de l’Ordal, a una altitud que oscil·la entre els 255 i el 295 metres. La seva estructura s’estén sobre un esperó rocós que presenta una inclinació en direcció sud-est / nord-oest, i és accessible solament pels extrems superior i inferior. Aquest esperó és delimitat pel torrent de Cantillepa pel costat de migdia, i pel de Sant Miquel al nord, tot i que en aquest cas amb una plana intermitja que presenta senyals d’ocupació possiblement des d’època medieval. Just al límit de la plana amb el penya-segat que la separa del torrent de Sant Miquel es conserven les restes molt malmeses d’una construcció que sembla correspondre a una torre avançada.
El terme del castell de Gelida formava una franja perpendicular a la serra de l’Ordal i la depressió Prelitoral, tallada d’est a oest pel riu Anoia, que correspon als termes municipals actuals de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons. Dins d’aquest territori es documenten per a l’època altmedieval les esglésies de Sant Llorenç (actual parròquia de Sant Llorenç d’Hortons), el 945; Sant Pere del castell de Gelida, el 998; l’església de Sant Joan Samora, el 1080; i la capella i el lloc que apareixen esmentats en la documentació com a vila i església de Sant Miquel, el 1061.